Un dels pilar que sustenten totes les societats és l’educació dels futurs ciutadans. Aquesta es pot realitzar de diferents maneres, dependent, clar està, dels plantejaments o dels criteris que els responsables de l’educació(educadors/es) fomenten, per tal de provocar un millor estímul de les capacitats cognitives dels xiquets.
Les escoletes, van nàixer a la dècada del 70, un període de transformació política i social al nostre país. Van nàixer com a fruit de l’iniciativa dels moviments ciutadans, barris i associacions de veïns, que aprofitaran la conjuntura del moviment per aconseguir dels partits polítics el compliment de les seues promeses electorals en l’àmbit de l’educació infantil, que fins aquell moment, estava abandonada.
Tot açò, junt amb l’esforç personal i econòmic d’aquestes primeres associacions de veïns, moltes d’elles sorgides baix l’empar de diversos moviments catòlics va portar a la creació d’una xarxa de centres per tal de cobrir les necessitats d’atenció a la població infantil en zones marginals i barris perifèrics, aparegueren les primeres escoletes. Una de les primeres va ser L’escoleta Bressol de Benimaclet.
Aquestes, van sortir com una opció alternativa i totalment avantguardista per tal de despertar les aptituds i predisposicions del xiquet, que, molt prompte entrarà plenament en el llarg procés d’aprenentatge.
