EM SENTIRÉ GRAN TREBALLANT AMB MENUTS

Quan dic que seré mestra d'infantil la gent, en general, respon amb un "ah!", tan insuls que m’agradaria exclamar:
On més podré lligar llaços a tomb, ajustar cinturons, i veure una desfilada de modes diàriament?
On, encara que em vesteixi sempre de la mateixa manera, em diran que el meu vestit és bonic?
En quin lloc, sinó allí, m'abraçaria un jovenet i em dirà que em vol?
On ets tan important que fins li has de netejar els mocs als estels de la desfilada?
En quina una altra part oblidaré les meves penes perquè haig d'atendre tantes esgarrapades, cocos i cors afligits?
Qui rebrà més flors que jo?
On més podré guiar  l'escriptura de les primeres lletres, una maneta que potser algun dia escrigui un llibre?
En quin altre lloc rebré un regal de somriures?
En quin altre lloc em faran un retrat gratis?
En quin lloc les meves paraules causaran tanta sorpresa?
En quin treball quan faltes dos dies et reben amb els braços oberts?
On pots veure en primera fila l'execució de grans obres d'art?
On conservaré l'ànima jove, sinó enmig d'un grup l'atenció del qual és tan efímera, que sempre hauré de tenir a mà una caixa de sorpreses?
En quin altre lloc besaré llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de bones relacions?


EM SENTIRÉ GRAN TREBALLANT AMB MENUTS!